Avui Cordada hem tornat a sortir al telenotícies de TV3.
Aquest vídeo ens ha deixat una sensació agredolça. , ja que
en certa manera pot fer la sensació que haguéssim anat cap allà sense saber on
anàvem, ni ben be que fèiem.
Per això i perquè us sentim part del projecte volem aclarir certs punts i compartir amb tots vosaltres unes reflexions.
El tall de les meves declaracions, és això, un tall d'una
entrevista més llarga i d’una resposta més matisada.
Per un altra banda en el context on estan inserides, on l'administració ens diu
allò de "sou molt bona gent", però millor quedeu-vos a casa i deixeu
fer als grans, gairebé sembla que hagem fet alguna cosa malament.
Us podem assegurar que hem tingut en compte en tot moment la
seguretat i el benestar de les persones que anàvem a buscar i quina seria la
seva situació un cop arribessin aquí.
Ens hem mogut de pressa, però pas a pas, fent el que podien
fer en cada moment e intentant coordinar-nos amb les administracions, en la
mida que era possible.
En un proper post us explicarem amb més detall quines han
estat aquestes passes. Mentre, us deixem unes quantes reflexions que hem fet
arran de tot això:
Celebrem que aquesta vegada si, els estats i les diferents
administracions hagin decidit donar una acollida digna, donin drets fonamentals
i una tramitació ràpida, per resoldre la situació de les persones que s'han
vist atrapades per aquest conflicte. (s'haurà d'anar seguint)
Entenem que l'administració vulgui una acollida el més
organitzada i segura possible, nosaltres també. Encara que hi ha un detall
important, per acollir a algú, primer cal que arribi.
Podran realment les administracions i les ONG oficials
evacuar el volum de persones que cal evacuar? Si ho poden fer, endavant que ho
facin. I com més aviat millor. El ritme de l’administració i el de la realitat,
no sempre son coincidents.
De moment la realitat es que milers de persones, la majoria,
han arribat aquí com han pogut, en tren, avió, en cotxe o amb iniciatives com
la nostra, basada en la solidaritat entre persones.
Avui a TV3 han dit que el total de les 8000 persones que
han arribat a Catalunya ho han fet pel seu compte o a partir d’iniciatives de
la societat civil, entitats , ongs, etc
El que hem fet nosaltres, entre tots i totes, no ha estat
una altra cosa que ajudar-los a fer aquest viatge, un viatge físic, però també
vital i d'esperança, aportant el que cascú ha pogut.
Si bé les administracions són les que finalment tenen la
capacitat de resoldre el gruix del problema, ja que tenen els recursos i l'obligació de fer-ho , les iniciatives de la
societat acostumen a ser la punta de
llança, que empeny a les administracions a posar-se les piles.
El voluntariat és i serà sempre necessari.
No perdem mai aquests valors com a persones i com a
societat. La solidaritat, l'empatia i la capacitat de mobilitzar-nos.
Entenc i coincideixo plenament amb aquesta explicació. No es pot acollir si les persones no han pogut plantar-se al nostre territori primer, ja que no som a Polónia, ens separen tres mil km de Catalunya i calia que els que fugien trobessin un territori segur, fóra del maremàgnum que deuen ser les ciutats d'aterratge tot sortint d'Ucraïna, per molt bona voluntat que tinguin els països on ho fan (que hi és, pel que ens arriba). La iniciativa de la societat civil, encara que desprovista dels mitjans amb què compten les Administracions, és imprescindible quan, en moments com els actuals, la urgència és que trobin una zona segura allunyada de la guerra i de les incerteses d'un èxode com el present, que --no oblidem-- és el més gran en quasi vuitanta anys a Europa. Calia --i caldrà encara, dissortadament-- que algú faci aquesta tasca benintencionada. I un cop a casa nostra, és el moment que les Administracions despleguin els seus recursos, un cop salvats del pitjor. Per això, la iniciativa us honora.
ResponEliminaMoltes gràcies Àngel
EliminaEstic molt d'acord i teniu tot el meu agraïment en l'admirable decisió d'anar a ajudar a la gent com ho vàreu fer.Si depenia de l'organització i decisió de les administracions, potser aquestes persones no s,haurien salvat. La societat civil actua més depressa pels grans sentiments que ens mou.
ResponEliminaTot el meu suport per una molt valenta acció!!!
Núria
Tot el meu suport. Primer cal arribar i sinó fos x vosaltres tota la gent que heu portat no serien ara a casa nostre
ResponElimina