31.3 dia llarg, mogut i mullat

 

31.3 

Un dia llarg, mogut i mullat, però amb molta satisfacció.

Ens hem llevat a les 6 del matí, hora en que finalitza el toc de queda que s'inicia a les 10 de la nit, i que és l’hora exacta en que he tornat a l’habitació que tinc llogada al centre de Lviv. 

Mogut perquè he tingut desplaçaments interns per tal de lligar la recollida i entrega del material sanitari donat per l'Hospital Clínic de Barcelona i que ens arribava avui per la frontera de Rava-Ruska, a uns 80 quilòmetres al nord de Lviv. Arribar a la frontera en condicions normals es una hora de viatge, però en estat de guerra depèn dels controls en els diversos checkpoints que hem de passar. Avui hem estat de sort i hem aconseguit en un parell d’hores.

Els ucraïnesos mascles entre 18 i 65 anys tenen prohibit sortir del país, conseqüentment no poden anar al país veí a recollir les donacions que arriben de la solidaritat internacional.  Paral·lelament els estrangers tenim totalment desaconsellat per les autoritats entrar en un territori en guerra per raons òbvies. No només les nostres autoritats ho desaconsellen, també les companyies d'assegurances, que es desentenen de qualsevol incidència o accident ocorregut en un territori en conflicte bèl·lic. Aquest motiu és el que frena a molts transportistes entrar al país.

Un dels grans avantatges que tenim els estrangers amb passaport Europeu i que viatgem de forma independent és la permeabilitat entre fronteres, cosa molt valorada i molt útil perquè podem connectar amb els interessos dels dos costats de la frontera, és a dir, fer de passadors o de mulos. Avui és exactament el  que he fet, de mulo.

Ens arribava un carregament donat per l’Hospital Clínic de Barcelona  amb destí a un hospital de Lviv. Hem anat al costat polonès de la frontera per donar la benvinguda als bombers que han portat el material i després de 2 hores d’espera per passar les fronteres, l’hem descarregat al camió de l’hospital que ens esperava a la banda ucraniana.  Una operació ben senzilla però que ens ha ocupat fins ben entrada la tarda. I tot sota una pluja gèlida que et calava fins els osos.  

La Marina, directora del centre de recepció de donacions internacionals situat en el palau d'exposicions de Lviv ens ha felicitat, no només per el material cedit, sobretot també perquè és molt difícil trobar conductors disposats a entrar al país.

Hem acabat el dia força satisfets, no només per la distribució d’aquest 2.000 kilos d’ajuda humanitaria també perquè durant el dia hem estat capaços d’omplir el llistat de les 45 refugiades que ens acompanyaran aquest dissabte.

Avui ho deixo aquí, mentre sonen les sirenes per enèsima vegada anunciant que hi pot haver-hi perill. Porto 3 dies i ja m’hi he acostumat, com si sentís ploure, que també.

Miquel