Sempre us portaran al cor

 

Fugir d'un lloc no és sinònim de fugir de la complexitat d'una situació. Hi ha tant de patiment i tant de dolor que, si està a les nostres mans, només podem centrar-nos en la nostra propera bona obra.

Durant les darreres setmanes hem vist casos commovedors: mares poloneses deixant cotxets per les mares ucraïneses que arriben esgotades, sabent que els trauria una mica de pes de sobre; xefs muntant cuines mòbils a les fronteres per oferir menjar calent, sabent que els donaria una mica de força. Es tracten de gestos, d’històries humanes, de persones que malgrat no haver patit una situació de por extrema, l’han entès. Gent normal i corrent que ajuda a gent normal i corrent, tots amb somnis i angoixes, amb històries humanes. I moltes vegades aquestes històries són el que connecta a la gent, perquè es poden compartir, igual que la generositat i la bondat.

Segons el dret internacional, ajudar els refugiats no és una opció sinó una obligació. Però els estats sovint anteposen els interessos empresarials i comercials a les vides de persones afectades pel conflicte. Se n’obliden dels cotxets i el gest d’oferir un bol menjar reconfortant a persones les vides de les quals han quedat arrasades.

En canvi, la pau que busca la gent normal i corrent, LA GENT COM VOSALTRES, té com a eix els drets humans. I això us fa extraordinaris i dignes de la més absoluta admiració. Els jutges més importants de la vostra obra són les 19 persones a qui heu proporcionat una situació sense perill, un refugi segur. També la gent que els estima. Sempre us portaran al cor i no hi ha reconeixement més gran i merescut.

Bianca